Després de l'anunci el passat mes d'abril de la posada en marxa d'un borsí d'inspector turístics, dona un nou pas en la lluita contra el lloguer turístic il·legal habilitant un formulari online en el que qualsevol ciutadà, de forma anonima, pot denunciar l'existència d'un allotjament turístic il·legal.

El formulari es troba a la web del Consell a l'apartat de turisme https://consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=10627&Itemid=786&lang=es

és opcional posar les dades personals del denunciant, però deixa clar que les dades aportades són "totalment anònimes". Només és necessari facilitar el telèfon o un correu electrònic si es vol obtenir informació de la denuncia.

Es sol·liciten les dades de la propietat a denunciar.

Inspectors de turisme

Els inspectors de Turisme compten amb rang d'autoritat, una disposició que els atorga la capacitat de fer reserves en línia i utilitzar altres mètodes de recerca per a verificar sospites sobre lloguers turístics il·legals.
El resultat del treball de l'inspector durant el passat estiu van ser 17 actes de denúncia per lloguer turístic il·legal després de 288 visites a immobles distribuïts per tota la geografia de l'illa, després de la selecció de 70 blocs cadastrals en tres sortejos.

El diputat per Formentera al Parlament de les Illes Balears, Llorenç Córdoba, ha denunciat aquest dimarts en sessió plenària la greu situació que viuen els treballadors de l’Administració General de l’Estat destinats a les Illes Balears, especialment a Formentera, per culpa de la manca d’una indemnització per residència justa i adaptada al cost de vida real.

Durant la seva intervenció, Córdoba ha criticat durament l’Estat espanyol, especialment el govern del PSOE, per continuar ignorant una problemàtica que fa anys que es coneix i no es resol: “No és ni nova, ni complicada, ni tan sols polèmica. És simplement justa”. El diputat ha volgut mostrar el seu suport a la iniciativa presentada pel Partit Popular, i ha recordat que “es tracta d’una qüestió de reconeixement professional i de dignitat laboral”.

A tall d’exemple, ha explicat que l’any 2023, des de Formentera, es va demanar al Ministeri de l’Interior una partida d’un milió d’euros per comprar un terreny adjacent al quarter de la Guàrdia Civil per fer habitatge per als agents. “La resposta del senyor Marlaska va ser el silenci com a negativa”, ha dit, i ha criticat amb ironia que ara es pretengui enviar més efectius, tot i que no tindran on viure.

També ha remarcat que el Govern balear “ja ha fet els deures” actualitzant el plus de residència per als seus treballadors, i que ell mateix ha impulsat una iniciativa al Consell de Formentera per fer el mateix amb els empleats del Consell. “Però l’Estat ens ignora, ens menysprea i se’n riu a la nostra cara”, ha declarat.

El diputat ha conclòs la seva intervenció amb un advertiment als governs que no escolten el poble: “Els mandataris que no governen en favor del poble només tenen dues destinacions possibles: ser substituïts a les urnes o ser substituïts per la justícia en sistemes que deixen de ser-ho. Jo preferesc sa primera opció. Però alerta amb jugar massa amb sa paciència de sa gent i es poble.”

Vint-i-set entitats de l’illa, incloses tant empreses privades com serveis del sector públic, han rebut avui el distintiu de qualitat turística SICTED.
Aquest reconeixement, que té una validesa de dos anys i distingeix aquelles empreses i serveis que participen en el Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destins (SICTED), un programa desenvolupat per la Secretaria d’Estat de Turisme.

La iniciativa cerca gestionar de manera integral i permanent la qualitat en les destinacions turístiques per promoure un nivell homogeni d’excel·lència en tots els serveis relacionats amb l’experiència del visitant.

El lliurament de diplomes ha tengut lloc a la Sala de Plens.

Els distintius lliurats avui corresponen a entitats que han renovat el seu compromís, així com a aquelles que han estat distingides per primera vegada. Entre les entitats reconegudes es troben empreses de transport públic, serveis de seguretat, sanitat, informació turística i oferta de productes turístics, entre altres. La participació en el programa abasta tota la cadena de valor del turisme a Formentera i consolida l’illa com un destí compromès amb la qualitat i la millora contínua.

Algunes de les empreses i serveis distingits amb el certificat SICTED són: Restaurant Casbah, Hostal Capri, Oficina de informació Turística de Formentera, Restaurant Capri, Restaurant Capritxos, Restaurant Ses Eufabietes i la Policia Local de Formentera, entre d'altres.

El “Compromís de Qualitat Turística” que acrediten aquests distintius, a més de reconèixer l’esforç de les entitats, els permet diferenciar-se en un mercat cada vegada més competitiu. Aquest segell, que requereix una avaluació anual de seguiment, garanteix que els serveis mantenguin els estàndards de qualitat establerts i que apliquin les normes d’identitat visual disponibles en la plataforma SICTED.
Formentera ha estat destí SICTED des de 2009 i, en l’actualitat, té 46 serveis i empreses distingides, de manera que consolida el seu lideratge en la gestió de la qualitat turística a les Balears.

El judici per la presumpta manipulació del concurs de bombers del Consell de Formentera el 2012 ha començat aquest dimarts i els dos principals encausats, l'expresident Jaume Ferrer i l'exconsellera Sílvia Tur han decidit no declarar i no han contestat ni a les preguntes dels seus advocats defensors.

La vista s'havia ajornat ahir per la falta d'un expedient clau, que tènia que haver lliurat el Consell i que segons fonts judicials és decisiu per a esclarir les irregularitats denunciades en el procés de selecció.
L'expedient encara no ha estat lliurat íntegrament.
En el tràmit de qüestions prèvies, les defenses han sol·licitat la nul·litat de les actuacions a partir de desembre de 2017, sis mesos després d'incoar-se les diligències, en considerar que s'havien vulnerat els terminis. La Sala ha deliberat i els ha considerat correctes.

La vista ha continuat amb la declaració del bomber que va resultar suposadament perjudicat en el procés i a qui anys més tard un Tribunal Contenciós Administratiu va estimar una demanda declarant nuls els nomenaments i reconeixent-li a ell com a bomber col·laborador.

El testimoni ha reconegut que després del procés selectiu va conèixer "per filtracions de companys" que s'havia nomenat dues persones sense tenir els requisits per a això, per la qual cosa va iniciar un procés de reclamacions. L'home creu que en finalitzar el procés ell havia d'haver estat nomenat, ja que s'oferien cinc places. Ell va quedar setè i, a més de les dues persones que no complien els requisits, una persona va renunciar, per la qual cosa li corresponia a ell accedir al lloc.
El perjudicat ha insistit en les "filtracions" de companys gràcies a les quals va poder saber que un dels beneficiats no tenia el preceptiu permís de conduir de camió ni possibilitat d'aconseguir-ho en termini i que el segon tenia 19 anys, la qual cosa també li impossibilitava, segons les bases. El testimoni ha insistit que les al·legacions i reclamacions presentades davant el Consell de Formentera sempre van tenir resultat negatiu. El bomber ha explicat que quan anomenava a la institució insular per a interessar-se per la qüestió "li deien que tot estava bé".

A preguntes de l'acusació particular, el testimoni ha assegurat que els acusats coneixien als aspirants que van ser nomenats sense complir els requisits per a això i en un moment determinat ha apuntat a una relació "de col·legues".
El judici ha quedat aquest dimarts vist per a sentència --s'havien previst tres jornades i únicament s'ha necessitat una-- després que hagin comparegut com a testimonis els bombers que van resultar beneficiats del suposat tripijoc del procediment selectiu.

El primer, que va quedar sisè en el procés, ha reconegut que en el moment d'iniciar-se el procés tenia 19 anys i que no tenia el permís de conduir C, permís que va obtenir en 2014, moment en què va complir 21 anys i en el qual va ser cridada a incorporar-se com a bomber col·laborador.

El segon ha admès també que en el moment d'inscriure's en el procés no tenia el carnet C i que el va obtenir més tard.

Tots dos testimonis han negat qualsevol relació d'influència amb els acusats i que els pogués haver beneficiat en el procés selectiu i han assegurat que la no possessió del permís de conduir preceptiu de camió no suposava l'expulsió del cos sinó la valoració de l'expulsió.

Fiscalia manté la petició de 12 anys d'inhabilitació contra Ferrer i Tur en considerar que ha quedat acreditat que els exdirigents insulars van fer una interpretació arbitrària de les bases del procediment selectiu per a determinar a dues persones.

Les defenses, per part seva, han insistit en la nul·litat de les actuacions posteriors a desembre de 2017 i han reclamat l'absolució dels acusats. Han admès que el procediment de selecció no es va fer correctament, però rebutgen que es pugui atribuir als acusats la comissió d'un delicte de prevaricació, que requereix un dol i intenció per part dels investigats.
Ferrer i Tur estan acusats d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i demanen per a tots dos 12 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Segons es recull en l'escrit d'acusació del Ministeri Públic, els mandataris es van posar d'acord per a arbitràriament beneficiar a determinades persones en un procés de selecció del cos de Bombers de Formentera. Per a això, haurien dictat resolucions, van fer gestions i van ometre actes sense cap justificació.

El Ministeri Públic sosté que els acusats van obviar els criteris de selecció publicats en el BOIB en relació amb el procés per a efectuar els nomenaments de diversos aspirants que no complien alguns dels criteris.

Fiscalia, d'altra banda, descàrrega de responsabilitat a la qual fora vicepresidenta de la institució insular, Sònia Cardona, i al exgerent del Consell, Isidor Torres, i no exerceix acusació contra ells.