Formentera i Eivissa acorden una modificació legislativa específica per establir un règim comú de regulació

El president del Consell Insular de Formentera, Òscar Portas, i el president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí, han acordat aquest dilluns demanar davant el Govern balear una modificació legislativa específica per establir un règim comú de regulació en els sistemes formentera.eco i Eivissa Circular.

Els dos presidents coincideixen en la importància d’establir un tractament preferent per als residents de les Illes Balears, de manera que quedin exempts de quotes o limitacions en el trànsit interinsular.

Actualment, la normativa estableix una quota límit per als residents a les Pitiüses, i pot generar situacions injustes i innecessàries per als ciutadans que es desplacen habitualment entre Eivissa i Formentera per motius laborals, familiars o de serveis.

Així mateix, es considera essencial garantir que qualsevol mesura de regulació ambiental i de sostenibilitat no representi un obstacle administratiu addicional per als residents, sinó que es focalitzi principalment en la contenció del turisme de vehicles provinents de fora de l’arxipèlag.

Amb aquest propòsit, tots dos consells insulars acorden sol·licitar formalment al Govern de les Illes Balears l’impuls d’una modificació legislativa específica que permeti harmonitzar les dues iniciatives i establir un règim comú de regulació, amb exempció per als residents balears i plenament coordinat entre Eivissa i Formentera.

Avui ha tengut lloc la primera reunió institucional entre els màxims representants del Consell Insular de Formentera i del Consell Insular d’Eivissa per abordar diferents assumptes d’interès comú i analitzar línies de col·laboració interinsular davant reptes compartits.

Durant la trobada també s’ha tractat la gestió i el trasllat de residus a Mallorca i la necessitat de redefinir l’estratègia de gestió de residus entre Formentera i Eivissa, davant la saturació imminent del centre de tractament de Ca na Putxa, a Eivissa, que fins ara ha acollit també els residus generats a Formentera.

Davant aquest escenari, ambdós consells han coincidit en la necessitat d’estudiar una nova logística que permeti el trasllat conjunt dels residus d’Eivissa i Formentera cap a Mallorca, a una instal·lació amb capacitat suficient i que compleixi amb els estàndards de sostenibilitat i eficiència.

Portas i Marí han acordat treballar plegats per traslladar aquesta proposta al Govern de les Illes Balears, amb l’objectiu d’aconseguir una línia de finançament específica que cobreixi els costos derivats del transport marítim i de tractament, i garantir una solució sostenible, coordinada i justa per a les dues illes.

En l’àmbit de la mobilitat, s’ha posat damunt la taula una qüestió prioritària per a la ciutadania de Formentera: la millora de la connexió aèria amb Barcelona, especialment pel que fa a la puntualitat del primer vol del matí.

El Consell de Formentera ha sol·licitat la col·laboració del Consell d’Eivissa per traslladar conjuntament a la companyia Vueling la petició que un dels avions faci nit a l’aeroport d’Eivissa, la qual cosa garantiria la sortida puntual del vol matinal i milloraria la connexió amb altres vols nacionals i internacionals.

A més, s’ha plantejat la necessitat de reforçar i optimitzar el servei de transport públic entre el port de Vila i l’aeroport d’Eivissa, especialment durant les primeres hores del dia, per facilitar els desplaçaments dels residents de Formentera que es traslladen a primera hora en barca i necessiten accedir amb celeritat a l’aeroport.

Per altra banda, els dos consells han compartit inquietuds al voltant de la proliferació d’activitats turístiques no regulades, especialment en matèria de lloguer vacacional il·legal i altres formes d’intrusisme que afecten l’equilibri del model turístic i la convivència veïnal.

El Consell de Formentera ha mostrat el seu interès per conèixer i adaptar els mecanismes de control i inspecció que ja aplica el Consell d’Eivissa, que compta amb una trajectòria més consolidada en aquest àmbit.

Tots dos equips de govern han acordat establir una línia de col·laboració tècnica i operativa, per tal que Formentera pugui desenvolupar eines eficients de control, millorar la detecció d’activitats il·legals i reforçar l’acció inspectora durant la temporada alta. Aquesta col·laboració es traduirà en intercanvi de coneixement, protocols d’actuació i suport tècnic per tal de garantir un turisme regulat, sostenible i respectuós amb el territori.

"De Formentera amb molt de gust" presenta la seva pàgina web

L'Associació d'Empresaris de Formentera (PIMEF) vol promoure el producte local i la cuina tradicional de l'illa pel que ha presentat una web promocional.
La proposta es va iniciar el mes de març passat amb una campanya d'adhesió de restaurants que utilitzen ingredients locals per a receptes tradicionals. Aquests establiments exhibeixen el distintiu de la campanya, davant els clients.
Una comissió de seguiment amb representants del sector primari, la restauració, l'administració i la mateixa PIMEF vetlla per la coherència i qualitat del projecte, amb l'objectiu de construir una marca gastronòmica unificada que "representi el saber fer de Formentera".
La nova web https://formenteraambmoltdegust.com/ mostra llocs en els quals degustar productes locals i inclou receptes en vídeo gravades en els restaurants adherits al projecte. També indica on aconseguir els productes i visitar cellers o diferents productors.

Formentera esgota la majoria dels dies la quota de vehicles

Formentera ha tornat a assolir nivells crítics en l'entrada de vehicles durant el mes de juliol, en completar el contingent autoritzat en la majoria dels dies. Aquesta situació reflecteix les tensions que viu l'illa malgrat la vigència del sistema de control establert en el marc del projecte Formentera Eco, en vigor des de 2019.
Segons dades fetes públiques per la conselleria de Mobilitat, en dos de cada tres dies de juliol es van esgotar les autoritzacions disponibles tant per a turismes com per a motocicletes, incloent-hi contingents de residents, visitants i vehicles de lloguer.
Malgrat el sistema actual, que fixa un màxim de 1.732 cotxes de visitants i 235 de residents diaris, el nombre total de vehicles no ha disminuït significativament en els últims estius.
La saturació estival no és nova: en 2023 es va esgotar el límit en 24 jornades d'agost, i en 2024 aquesta xifra es va elevar a 39 dies de l'estiu, inclòs tot agost i alguns dies de juliol. Són dades que, units al comportament d'aquest juliol, confirmen una tendència creixent de pressió sobre la xarxa viària de la nostra illa.

200.000 euros de multa per al iot de luxe que va encallar a es Pujols

Capitania Marítima d'Eivissa ha imposat una multa de 200.000 euros a l'armador del megaiot 'Attila', que el passat primer de juliol va quedar encallat enfront de la platja des Pujols, a Formentera.

La sanció es va imposar per navegació perillosa pròxima a la costa, a més de per desatendre els requeriments de la Capitania Marítima, que li havia sol·licitat un pla de reflotació i una inspecció del casc abans de maniobrar. En lloc d'això, el Attila va aconseguir sortir pels seus propis mitjans sense autorització, la qual cosa ha motivat la imposició d'aquesta fiança com a mesura prèvia a continuar la seva navegació.
El iot Attila, un megaiot de 64 metres d'eslora amb bandera d'illes Caiman, va encallar el passat 20 de juny en una zona de bany d'es Pujols, generant una ràpida resposta social i mediàtica. L'embarcació, valorada en més de 70 milions de dòlars, va quedar encallada durant hores enfront de la costa, davant la mirada de residents i turistes.

El cas va generar gran preocupació en produir-se en una zona ambientalment sensible, en ple inici de la temporada alta. Les imatges del vaixell encallat es van tornar virals i van deslligar crítiques sobre el control marítim a les Pitiüses.

El tribunal desmunta l’acusació contra exresponsables del Consell de Formentera en el «cas bombers

L’Audiència Provincial de les Illes Balears ha fet pública la sentència que absol a Jaume Ferrer Ribas, Isidor Torres Mayans, Sonia Cardona Ferrer i Silvia Tur Ribas, dels delictes de prevaricació i falsedat a document públic dels quals havien estat acusats per un concurs suposadament amanit.

La resolució judicial és contundent a l’hora de valorar la inexistència de proves que justifiquin les acusacions, afirmant que no s’ha practicat activitat provatòria mínimoa que permeti construïr l’acusació.

Pel que fa al delicte de prevaricació, la sentència conclou que cap de les proves permeten donar per provats els elements que formula l’acusació. I sobre el delicte de falsedat documental, afegeix el tribunal  que en el judici ni tan sols s’ha identificat cap document públic que pugui donar lloc a un suposat delicte.

 A més de decretar l’absolució, la sentència desaprova la instrumentalització del dret penal per part de l’acusació, que força la figura de prevaricació administrativa per sostenir acusacions sense base provatòria suficient.

 Gent per Formentera explica en una nota de premsa que “cal tenir en compte qui ha mantingut l’acusació al llarg del procés. La representació legal de la part acusadora ha estat exercida pel despatx De las Heras, fundat per Patricia de las Heras, actual diputada al Congrés pel partit Vox, amb el suport explícit o tàcit de sectors de la dreta local”.

 GxF acaba la nota dient que sempre han confiat en l'honradesa i innocència dels seus companys i companyes. “Cap dels judicis als quals s'han enfrontat els càrrecs electes i de gestió nomenats per GxF en els seus anys de govern han acabat amb sentència condemnatòria. Tot i així, els denunciants han volgut utilitzar la Justícia per atemorir, condicionar i desgastar les decisions polítiques legítimes preses en exercici del govern democràtic”.

Pàgina 20 de 426