Les Reserves Naturals d'Es Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent han finalitzat la campanya de recompte d'invertebrats amb la identificació de 43 noves espècies als illots. Les tasques de recerca han permès descobrir, per una banda, aquests insectes a l'espai natural protegit i, per l'altra, avaluar la varietat i salut de les que ja s'hi havien trobat. Des de les Reserves expliquen que la insularitat i l'aïllament afavoreixen que els insectes hi visquin o hi cerquin refugi durant les migracions, com passa, per exemple, amb les papallones nocturnes. Cal remarcar que la seva presència serveix com a bioindicador de la salut de l'espai natural protegit, ja que pol·linitzen la flora dels illots i serveixen d'aliment a petites aus i rèptils. La campanya per investigar la fauna invertebrada de les Reserves Naturals es va dur a terme entre finals de 2019 i l'octubre de 2020, amb l'objectiu de donar continuïtat a les tasques iniciades per la biòloga Inmaculada Férriz Murillo entre els anys 2004 i 2008. Per fer-ho, el naturalista adscrit als espais naturals protegits de les Pitiüses va rebre una formació i s'ha establert un protocol de seguiment i estudi d'alguns dels grups d'insectes a les Reserves Naturals. Els resultats obtinguts fins al moment han permès identificar individus de lepidòpters – papallones, en gran part – de 20 famílies diferents. La presència d'aquest grup ha augmentat un 150% des del darrer recompte, passant a 127 espècies registrades. D'aquestes, 10 són especialment rellevants, ja que 8 són noves cites per a Eivissa i dues per a Balears (Selania leplastriana i Isturgia catalaunalis) Pel que fa als dípters – com mosques o mosquits –, s'ha constatat un ordre molt divers i abundant. De les identificades, 19 espècies són noves cites per a Eivissa, i quatre d'elles ho són per a les Illes Balears. D'himenòpters – abelles o formigues – se n'han identificat 16 espècies que encara no s'havien citat a l'espai natural protegit, cinc de les quals tampoc ho havien estat abans a l'arxipèlag. Per poder dur a terme aquestes tasques, s'han utilitzat diversos sistemes de recol·lecció, com mètodes de captura directa o trampes. El material recol·lectat es va identificar al laboratori i enviat a diversos especialistes en els casos on no es va poder realitzar aquesta identificació a l'espai.

El nou visor d'aparcaments amb dimensions superiors als 1.000 m² és una eina que té com a objectiu localitzar tots els pàrquings de grans dimensions de les Illes Balears susceptibles de ser coberts amb plaques fotovoltaiques. Concretament, a Formentera, s'han localitzat deu aparcaments que compleixen amb aquestes característiques: tres al port de la Savina, quatre a Sant Francesc, dos as Caló i un as Copinar. Suposen una superfície de 2,51 hectàrees i podrien generar fins a 2.000 kW, prop d'un 6 % de l'electricitat consumida a Formentera, una dada similar a la generada pel parc fotovoltaic de Cala Saona. «La implantació d'energies renovables en sòl urbà és una estratègia no només per apropar la producció al consum, sinó per reduir consum de territori. L'IBE ja treballa amb el Consell Insular de Formentera per cobrir amb plaques fotovoltaiques aquests aparcaments», ha assegurat Ferran Rosa, director gerent de l'Institut Balear de l'Energia. Cal destacar que, en dades de tot Balears, el nou visor ha identificat un total de 794 aparcaments de més de 1.000 m², els quals sumen 275,48 hectàrees. La majoria, 571, s'ubiquen a l'illa de Mallorca; 111, a Menorca; 102, a Eivissa, i 10, a Formentera. Els càlculs inicials que es desprenen del visor indiquen un potencial de generació elèctrica renovable de fins a 220 MW. Aquesta xifra podria arribar a suposar el 6,1 % del consum elèctric de les Illes Balears en cas que tots aquests aparcaments es cobrissin amb plaques fotovoltaiques. El visor es pot consultar a https://ideib.caib.es/aparc_fotovolt/.

La campanya anual de recompte de sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) a les Reserves Naturals de Es Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent conclou que les poblacions que hi habiten es troben en una situació "excel·lent" de conservació. L'estudi, realitzat per l'equip del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Salamanca format per Ana Pérez Cembranos i Valentín Pérez Mellado, ha analitzat la densitat poblacional a cadascun dels illots que formen part de l'espai natural protegit. Els investigadors han visitat els indrets i hi han realitzat transsectes lineals dels individus en l'horari de màxima activitat dels exemplars. Aquesta metodologia permet fer estimacions fiables sobre la densitat poblacional i comparar-les amb la resta d'anys. - Es Vedrà: Enguany no ha estat possible recopilar dades a causa de les condicions meteorològiques. Sigui com sigui, la tendència és ascendent, ja que en 2019 es van registrar 1.280 individus/ha. - Es Vedranell: manté densitats elevades, prop dels 1.000 individus/ha. Enguany s'han obtingut els valors més elevats dels darrers anys, el que indica un estat òptim de conservació de l'espècie. Des de la Reserva Natural destaquen que aquestes xifres no només indiquen la bona salut de l'espècie, sinó que també serveixen com a indicador que ratifica que l'espai natural protegit es troba en bon estat de conservació.